S’imposà com a actor teatral a Broadway i a Londres, sobretot amb interpretacions renovadores de Shakespeare: un Romeu antiromàntic i dinàmic, un Hamlet edípic, un Otel·lo objecte de l’amor de Jago. A partir del 1946 fou un dels directors de l’Old Vic Theatre; hi dirigí Sòfocles, Shakespeare, Ibsen, Čekhov, G.B. Shaw, etc.
La fase important de la seva carrera cinematogràfica es desenvolupà en el camp de la interpretació, en personatges de caràcter romàntic (Wuthering Heights, 1938; Rebeca, 1940; Pride and Prejudice, 1940; Carrie, 1951) i de diverses característiques (The Beggar’s Opera, 1953; Spartacus, 1959; Khartoum, 1966; Slenth, 1972, etc.), en el de la direcció i la interpretació, en els drames shakespearians Henry V (1945, premiat a Venècia el 1946), Hamlet (Oscar el 1948 i premiat a Venècia el mateix any) i Richard III (1955, premiat a Berlín el 1956) i en la comèdia The Prince and the Showgirl (1957); també intervingué en pel·lícules d’acció: Marathon Man (1976), The Bounty (1984), etc. La seva darrera actuació fou a War Requiem (1988). El 1982 publicà la seva autobiografia. Fou creat sir per Elisabet II d’Anglaterra.