Era marquès de Gouvion-Saint-Cyr. Lluità com a voluntari en les guerres de la Revolució Francesa i, al servei de Napoleó, a Itàlia. Fou ambaixador francès a Madrid (1801) i lluità a Prússia (1806-07). El 1808 fou nomenat general en cap del setè exèrcit napoleònic a Catalunya, on anà a apuntalar la vacil·lant ocupació francesa. En arribar, derrotà els generals Vives i Reding a la batalla de Llinars-Cardedeu (desembre del 1808) i trencà el setge a què estaven sotmesos els ocupants francesos de Barcelona. Intentà aleshores, sense èxit, apoderar-se de Tarragona, si bé assolí victòries a Igualada i a Valls. Com a màxima autoritat de Catalunya, moderà les arbitrarietats polítiques i fiscals del general Duhesme i els seus subalterns i afavorí el retorn d’emigrats a Barcelona, però alhora imposà el jurament de fidelitat a Josep Bonaparte a les autoritats del país que encara romanien en actiu i suprimí el càrrec de capità general. Pel maig del 1809 inicià el tercer setge de Girona, però la manca d’èxit i els fracassos anteriors feren que Napoleó el substituís pel mariscal Augereau (estiu del 1809). Més tard lluità a Rússia, on la victòria de Polotsk li valgué el títol de mariscal de l’imperi (1812); el 1813 defensà Dresden sense èxit. Durant la Restauració, fou ministre de la guerra de Lluís XVIII (1815 i 1817-19). El 1831 es publicaren les seves Mémoires... i el 1865 un Journal des opérations de l’Armés de Catalogne en 1808 et 1809...