Professor a la Universitat de Hèlsinki, la seva obra poètica reflecteix una concepció humanística i religiosa de l’existència. Cal destacar els reculls Musta runotar (‘La musa negra’, 1932), Näköala vuorelta (‘Vistes des de la muntanya’, 1938) i Tuuli ja ihminen (‘El vent i l’home’, 1945). Fou també apreciat com a crític literari, historiador de la literatura i traductor.