Vida
D’ascendència romanesa, estudià a la seva ciutat natal i després amplià la seva formació a Europa amb F. Zweig i K. Böhm. Entre el 1960 i el 1964 dirigí la Young Musician’s Foundation Debut Orchestra, i posteriorment fou director d’orquestra al Ballet de San Francisco. Assistent de Z. Mehta a la Filharmònica de Los Angeles del 1965 al 1968, el 1966 rebé el Premi Koussevitzky, a Tanglewood. El 1969 es traslladà a Londres, on, fins al 1974, estigué al capdavant de la Royal Philharmonic Orchestra. De manera simultània, del 1972 al 1978 fou director de la Simfònica de Houston. El 1982 fou nomenat titular de l’Orquestra de Montecarlo. També dirigí la Filharmònica de Duisburg —Alemanya— (1982-87) i l’Orquestra de Cambra de Lausana (1985-90).
El 1986 inaugurà la nova seu de l’Òpera de Los Angeles, amb Otello, de Verdi, i Plácido Domingo en el paper protagonista. Des del 1996 fins al 2002 fou director titular de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, amb la qual realitzà nombroses gires i enregistraments. La temporada 1999-2000 dirigí el cicle complet de les simfonies de Beethoven a l’Auditori de Barcelona, amb gran èxit de públic i crítica. Del 1998 al 2001 fou director artístic del Festival George Enescu.
El 2002 assumí el càrrec de director musical de l’Orquestra Gulbenkian, de Lisboa, fins el 2013, tot i que continuà fent col·laboracions puntuals. Posteriorment ha estat director de l’Òpera Orquestra Nacional de Montpeller (2007-12), de la Filharmònica de Marsella (2012-16) i de l’Orquestra Nacional de la Ràdio Polonesa (2019-23).
El 1995 fou distingit per la revista Gramophone amb el millor disc de l’any pel seu enregistrament d’obres d’E. Sauer i X. Scharwenka. El 2003 va ser guardonat pel president de Romania per la seva tasca de divulgació de la música i cultura romanesa.
Bibliografia
- Foster, Lawrence; [et al.]: Història de la tècnica, nexe entre ciència i cultura: ...La música simfònica en els nostres dies, Fundació Caixa de Sabadell, Sabadell 1997