Estudià a la Universitat de la Sorbona (1938) i al Christ Church de la Universitat d’Oxford (1939-46), on inicià la seva activitat acadèmica al Corpus Christi College (1947-50) i al Wadham College (1950-63). Aquest darrer any es traslladà a la universitat nord-americana de Princeton, de la qual ja formava part de l’Institute for Advanced Study (1960-61). Fins que es jubilà el 1990 fou director del Shelby Cullom Davis Center for Historical Studies a Princeton. Membre de l’American Academy of Arts and Sciences i de la British Academy, fou un dels fundadors no marxistes de la revista Past & Present . Publicà una gran nombre d’estudis sobre Anglaterra i d’història de la família, entre d’altres: The Crisis of the Aristocracy 1558-1641 (1965); Social Change and Revolution in England: 1540-1640 (1965); The Family, Sex and Marriage in England 1500-1800 (1977); An Open Elite? England, 1540-1880 (1984, amb la seva dona Jeanne C.Fawtier) i Broken Lives: Marital Separation and Divorce in England 1660-1857 (1993). El 1979 publicà l’article The Revival of Narrative Reflections on a New Old History , que provocà una viva polèmica historiogràfica sobre el sentit de la interpretació històrica.