Ha estat atribuïda a Diego Hurtado de Mendoza, a Lope de Rueda, a Alfonso de Valdés i a Sebastián de Horozco. Hom la considera l’arquetip de la novel·la picaresca. Relata les aventures de l’acompanyant d’un cec que serveix també altres amos. Redactada en primera persona i en llenguatge planer, és un retrat satíric de la societat de l’època. Una segona part, impresa a Anvers (1555), té un caràcter molt diferent.