Col·laborà, entre d’altres periòdics, en El Matí i La Revista. En els Jocs Florals del 1934 obtingué el premi Narcís Oller de narració, però no fou fins el 1948 que publicà el seu primer recull de contes: Enlluernament, el qual queda en la línia de la narrativa psicològica de preguerra.
Com a crític escriví: Joaquim Ruyra (1950), Joan Oller i Rabassa, novel·lista (1953), Llibre de la vellesa (1954), Presències i evocacions (1969), Semblances. Testimoni d’una cultura (1990), etc. El 1985 rebé la Creu de Sant Jordi.