Feu estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se al teatre, com a actor i com a autor. Escriví en castellà i en català, entre altres, les obres Los políticos del día, Las diabluras de Serafina (1867), Les joies de Roseta (1874), adaptació dialectal de Les joies de la Roser, de Frederic Soler, Quien siembra vientos, Vicent màrtir i Vicent Ferrer, La molinera de Silla (1916), El capitán negrero i Pobres i rics (1875).
El seu primer fill, Leandre Torromé i Ros (València ~1854 — l’Havana 1876), fou col·laborador del Boletín-Revista del Ateneo de Valencia i autor de les obres dramàtiques Los mohicanos, Lo que vale una mujer, Los miserables, El uniforme i La paz del hogar. El segon fill, Rafael Torromé i Ros (València 1861 — Madrid 1925), fou, a València, redactor d’El Mercantil Valenciano i estrenà les obres dramàtiques Horacios y Curiacios (inspirada en Corneille), Yayo, Rodrigo de Orga, Barres de ferro i sang i La primera nit de maig. Cap al 1877 se n’anà a Madrid, on col·laborà a periòdics liberals i republicans i estrenà diversos drames de tesi. En castellà, publicà novel·les, reculls poètics i llibres de text.