Leandro de Saralegui y López

(Ferrol, Galícia, 1892 — València, 1967)

Historiador de l’art i erudit.

Seguint la tradició familiar ingressà a l’acadèmia militar d’Àvila. Prestà serveis al cos d’intendència de l'armada i fou professor d’idiomes en aquella acadèmia. Establert a València (1925), es dedicà a l’estudi de la iconografia i la pintura medieval valencianes. Amb Ch.R. Post, esclarí i definí la personalitat artística de molts pintors valencians. Identificà Miquel Alcanyís amb els mestres de Gil i Pujades i del Bambino Vispo. Dedicà una particular atenció a M. de Saix, P. Nicolau, G. Peris, el Mestre de Bonastre i el de la Porciúncula, i al binomi Jacomart-Reixac. Era membre de la Hispanic Society de Nova York, acadèmic de número i després d'honor de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i membre corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, entre d'altres institucions. Publicà El Maestro de Santa Ana y su escuela (1950), El Museo Provincial de Bellas Artes de San Carlos (1954), la sèrie La pintura medieval valenciana i molts articles i monografies en revistes especialitzades.