leccionari

m
Cristianisme

Llibre litúrgic que conté ordenades, segons diferents sistematitzacions, les lectures de l’ofici o de la missa.

Diferenciat de les mateixes bíblies (i dels capitularia lectionum), dit també comes (o commicus en l’antiga litúrgia hispànica) i dividit més tard en l’epistolari i l’evangeliari (modernament tornats a unir) o incorporat al breviari i al missal (la nova edició del missal l’exclou, a causa de l’enriquiment postconciliar, del sistema de perícopes). A la Catalunya medieval, com en altres llocs, els leccionaris de l’ofici anaven combinats amb els homiliaris. El leccionari de la missa més antic en ús a Catalunya que hom coneix (de tipus romà, dels segles IX-X, conservat fragmentàriament a Tarragona) apareix fusionat amb l’antifoner de la missa.