legió

legión (es), legion (en)
f
Història

En l’antiga Roma, cos principal de tropes.

Al s IV aC era formada per 30 maniples (manipulares), amb dues centúries (de 60 homes cadascuna), més els vèlits (velites, infanteria lleugera): 300 genets repartits en 10 esquadrons o turmes (turmae); en total, uns 4 200 homes. La legió es desplegava en forma de tauler d’escacs: al primer rengle, els hastats (hastati, els soldats més joves), després, els prínceps (principes, veterans), i finalment, els triaris (triarii, legionaris més vells). Mari amplià els efectius fins a 6 000 homes i substituí, com a unitat tàctica, el maniple per la cohort, formada per tres maniples; deu cohorts i 1 000 genets formaven una legió. Inicialment la legió era formada pels patricis en armes; després, per patricis i plebeus (organització de Servi Tul·li); Camil introduí la soldada, i Mari creà un exèrcit professional. Sota Adrià, el reclutament esdevingué provincial. La jerarquia militar de la legió era: tribú militar (legat de legió durant l’Imperi), centurions i sotsoficials o principals (principales).