leilandi

Cupressocyparis leylandii (nc.)

m

Botànica

Arbre de la família de les cupressàcies, de fins a 35 m d’alçària, de capçada densa, columnar o piramidal, amb branques penjants, de fulles esquamiformes semblants a les del xiprer, de color verd fosc matisades d’un gris blavós disposades en branques aplanades.

És un híbrid bigenèric entre Cupressus macrocarpa i Chamaecyparis nootkatensis aparegut a la Gran Bretanya l’any 1888. És una conífera molt vigorosa, rústica i de creixement ràpid, que pot assolir 20 m d’alçària al cap de 30 anys. En jardineria es conrea com a exemplar aïllat o, més sovint, com a tallavent o per a fer tanques. Actualment, al mercat n'hi ha més d’una dotzena de clons que es diferencien pel port, el color i la textura del fullatge. És un híbrid fèrtil i presenta pinyes globoses similars a les dels xiprers, però més petites.