leitmotiv

*

m

Música

Literatura

Fragment musical que, a manera de tema recurrent, va apareixent durant el curs d’una obra però no de forma idèntica o estereotipada, com en el cas del tema d’una fuga o la tornada d’un rondó, sinó de manera variada i transformada, i amb la intenció de fer ressorgir el record d’una idea, situació o personatge presentats anteriorment, o de suggerir a l’oient una predicció, intuïció o tipus de sentiment.

El terme, traduïble per ’motiu conductor’ i ideat per F.W. Jähns (1809-88), fou popularitzat per Hans von Wolzogen (1848-1938) arran de les darreres òperes de R. Wagner.

El leitmotiv, encara que se sol relacionar amb l’òpera, també es pot atribuir als passatges amb temes recurrents d’altres tipus d’obres del Romanticisme, com per exemple en la Simfonia Fantàstica d’H. Berlioz (tot i que ell en deia idée fixe) o en obres en què el principal motiu temàtic es va transformant i reapareixent com a element unificador de l’obra, tal com s’esdevé en la Sonata per a piano en si menor de F. Liszt.