Lenín Moreno

Lenín Boltaire Moreno Garcés
(Nuevo Rocafuerte, Orellana, 19 de març de 1953)

Polític equatorià, de nom complet Lenín Boltaire Moreno Garcés.

Fill d’un mestre esquerrà i lliurepensador, es graduà en administració pública per la Universidad Central del Ecuador. Els anys següents es dedicà a l’ensenyament i posteriorment fundà una empresa turística. Del 1997 al 1999 dirigí la Federación Nacional de Cámaras Provinciales de Turismo del Ecuador. El 1998 fou objecte d’una temptativa d’atracament que el deixà paraplègic. Des d’aleshores es dedicà a promoure millores per als discapacitats amb una gran projecció: presidí la Dirección Nacional de Discapacidades (2001-04) i creà la fundació Eventa, dedicada a promoure la superació personal per als afectats de discapacitat.

Iniciat en la política els anys d’universitat com a afiliat del Movimiento de Izquierda Revolucionaria (MIR), posteriorment donà suport a moviments i polítics d’esquerra o centreesquerra. Formà candidatura a la vicepresidència amb Rafael Correa per Alianza PAIS en les eleccions presidencials del novembre del 2006, que guanyà. Reelegit l’abril del 2009, el seu mandat com a vicepresident (2007-13) es caracteritzà per l’èmfasi en les polítiques socials i, sobretot, per l’atenció als discapacitats. Un cop retirat del càrrec, els anys 2013-16 fou enviat especial del secretari general de l’ONU sobre la discapacitat i l’accessibilitat. L’any 2017 guanyà les eleccions presidencials per l’Alianza PAIS. Un cop en el càrrec, revertí les polítiques socialitzants de Correa, reduint la despesa pública, liberalitzant el comerç i desregulant el mercat laboral. El febrer del 2018 convocà un referèndum per a limitar els mandats presidencials a dos de consecutius, que guanyà.

En política internacional, es distancià de Veneçuela i els seus aliats i s’aproximà als Estats Units. Aixecà també la política de protecció de Correa a Julian Assange, li tallà la connexió a internet pels seus pronunciaments públics (entre d’altres, pel suport al referèndum català de l’1 d’octubre) i, l’abril del 2019, permeté la detenció del ciberactivista a l’ambaixada equatoriana a Londres.

En les eleccions presidencials del 2021 no es presentà a la reelecció, i fou succeït en el càrrec el 24 de maig de 2021 per Guillermo Lasso, del moviment CREO, guanyador de la segona volta dels comicis celebrada l’11 d’abril.