Els raigs de llum que, procedents d’un objecte, travessen la lent són desviats de llur trajectòria original refracció i donen lloc a una imatge les característiques de la qual depenen del tipus de lent i de la posició relativa de l’objecte i la lent.
El sistema òptic de la lent
Atenent a la forma de llurs superfícies, hom classifica les lents en biconvexes, planoconvexes, concavoconvexes, planocòncaves i bicòncaves; atenent a la manera de desviar els raigs de llum, hom les classifica en convergents, que són les de focus imatge real i, normalment, més gruixudes del centre que de la perifèria, i divergents, que són les de focus imatge virtual i més gruixudes de la perifèria que del centre.
El tipus de lent més corrent és el prim i de superfícies esfèriques. En aquest cas, considerant només els raigs continguts a la zona de Gauss (òptica paraxial) i segons els principis de l'òptica geomètrica, les distàncies algèbriques de la lent a l’objecte (p) i de la lent a la imatge (p´) són relacionades per la fórmula
f essent la distància focal imatge, que pot ésser calculada per la fórmula 1/= (n-1) ([1/R1] - [1/R2]), essent l’índex de refracció de la lent, i R1 i R2, els radis de la primera i la segona superfícies de la lent, considerats positius si la superfície és convexa respecte al sentit incident de la llum, i negatius en el cas contrari. Una magnitud característica d’una lent és la seva convergència. A causa de les limitacions que hom imposa inicialment, en realitat les equacions anteriors només són satisfetes aproximadament, la qual cosa dona lloc als diversos tipus d'aberració, i per a corregir-los hom fabrica lents especials, com les lents acromàtiques, que no tenen aberració cromàtica.
Tipus de lents
© Fototeca.cat