Estudià cant i el 1896 debutà a Brno com a Lohengrin. Debutà a Viena (1896) amb Otello, on aviat assolí una gran fama. Més tard (1899) triomfà a Breslau, on conegué qui havia de ser la seva esposa, Elsa Wertheim. L’any següent debutà al Covent Garden, en els papers de Sigfried i Lohengrin, amb gran èxit. El 1901 va passar a formar part de la companyia del teatre de l'Òpera Estatal de Viena, on desenvolupà una prolongada carrera d’èxits. El 1902 debutà al teatre alla Scala, de Milà.
Adquirí fama internacional després d’ampliar els seus estudis amb el tenor polonès Jean De Reszke, el 1907. Posteriorment tornà al Covent Garden, on interpretà els papers d’Otel·lo i Radamès, i es presentà al Metropolitan Opera House també com a Otel·lo. Gràcies a aquest nou èxit hi cantà quatre temporades seguides i interpretà Tannhäuser, Walther, Lohengrin, Radamès, Manrico o Hermann, alguns cops dirigit fins i tot per A. Toscanini i G. Mahler.
Amb un repertori amplíssim, la crítica de l’època i la seva discografia el retraten com un cantant de veu expressiva i brillant. Cantà també lieder i participà en algunes pel·lícules alemanyes. Es retirà el 1934.