Es formà a l’Escola Niedermeyer de París, on ingressà el 1871. Allí fou deixeble de Gustave Lefèvre i Eugène Gigout. En acabar els estudis el 1881, accedí al càrrec d’organista segon a Saint Vincent de Paul, a París.
Organista excel·lent i hàbil compositor, assolí la fama gràcies sobretot a la seva obra per a orgue. Entre les peces per a aquest instrument destaquen la Suite gothique (1895) i Les Heures mystiques (una col·lecció de cent peces curtes) i la Fantaisie dialoguée (per orgue i orquestra).
Pel que fa a la resta de la seva producció, cal destacar les Variations symphoniques (1893?) —per a violoncel i orquestra—, la Sonata per a violoncel i piano (1897?), la Symphonie en fa, la música de cambra i la Rhapsodie carnavalesque, per a piano a quatre mans.