Fill d’un antic communard, aviat començà a militar en el moviment anarquista. El 1909 fou elegit secretari de la CGT, càrrec que conservà després de l’escissió (1921) de la CGTU (comunista), i desenvolupà un programa de reivindicacions realitzables dins el sistema capitalista. En formar-se el Front Popular, acceptà la reunificació sindical. El 1943 fou deportat pels alemanys a Buchenwald. Després de la Segona Guerra Mundial, en comprovar la força dels comunistes a la CGT, se'n retirà per fundar la CGT-FO. El 1949 fou un dels fundadors de la Confederació Internacional de Sindicats Lliures. Li fou concedit el premi Nobel de la pau el 1951.