Enginyer, ha treballat en el camp de la tècnica i de la publicitat. Com a poeta, després d’obres jovenívoles, publicà un recull dels seus poemes: Vidi le Muse (1943), al qual seguiren I nouvi campi Elisi (1947), Quadernetto alla polvere (1948), La vigna vecchia (1952), Cineraccio (1962), i L’età della luna (1962). La inquietud existencial, lligada a la fe en els instruments de la raó, a la qual s’ha confiat la tasca de crear la realitat, reapareix en els reculls Poesia di ieri (1966), Il passero e il lebbroso (1970). Els darrers reculls són L’ellise (1974), antologia de l’obra poètica del 1932 al 1972, Mosche in bottiglia (1975) i la pòstuma Sinisgalliana (1984). En prosa és autor de memòries: Fiori pari e dispari (1945), Beiliboschi (1948) i d’obres de dimensió científica: Quaderno di Geometria (1935), Furor mathematicus (1944), Horror vacui (1945) i L’indovino (1946).