Hom sap que vers el 1434 fou enviat pel rei Joan II de Lusignan com a ambaixador al soldà d’Iconi. És autor d’una Crònica (editada per K.N.Sathas el 1873) que, amb un llenguatge ple de gal·licismes, descriu la història de l’illa. D’un valor notable per a la historiografia catalana, parla molt detalladament, des del punt de vista xipriota, de l’actuació d’Elionor de Prades, muller del rei Pere I de Lusignan. En contra dels escriptors catalans, que li dediquen elogis, Makheras és dur en el judici de la reina, i amb la seva narració probablement inspirà les dues cançons populars (de 81 i 131 versos, respectivament) conegudes amb el nom de Cançons de la reina i d’Arodafnussa, que lamenten la mort de Joana Lalemà (Arodafnussa, l’amant del rei Pere) per ordre de la reina catalana.