Ingressà al Partit Comunista Ucraïnès (PCU) el 1960 i accedí al comitè central del partit el 1970. Fou cap del departament de propaganda del PCU (1980-88) i del departament d’ideologia (1988-89). Diputat del soviet suprem ucraïnès (1990-91) i conseller d’estat de l’URSS (1991). Quan el parlament ucraïnès aprovà el juliol del 1990 la declaració de sobirania fou elegit president del parlament, lloc en què fou confirmat el desembre del 1991. El setembre del 1993 cedí la flota de la mar Negra a Rússia, la qual cosa provocà la dimissió del primer ministre, Leonid Kučma, càrrec que assumí personalment Kravčuk. En les eleccions presidencials del maig-juny del 1994, Kravčuk perdé en la segona volta davant Kučma. Es mantingué com a diputat al parlament, primer com a independent (1994-98) i després com a membre del Partit Socialdemòcrata d’Ucraïna (SDPU) —des del 2002 com a líder del partit—, fins el 2006.