La seva obra és d’un surrealisme molt personal. Les seves teles, la tècnica de les quals deu molt a la pintura del s XV, són immergides en un món eminentment femení d’una fantàstica bellesa: La pastora d’esfinxs (1941, col·l Guggenheim, Venècia) i Festa secreta (aquarel·la, 1965). Dissenyà decoracions i vestuaris per al teatre, com Bérénice, per a la companyia Renaud-Barrault, i per al cinema, com el Satyricon de F. Fellini (1969).