Estudià amb Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on es graduà amb el primer premi (1928) i on fou professor supernumerari (1930-34) i, més tard, amb Maria Canals i Blanca Selva. El 1934 actuà al Festival Chopin de Valldemossa (Mallorca), i féu diverses gires per l'Estat espanyol, Egipte i França. El 1940 emigrà a Amèrica. Exercí la docència al Conservatori Nacional de Panamà i a les universitats de Saint Augustine (Florida) i de Boston. El 1971 obtingué la nacionalitat nord-americana i canvià el seu nom pel de Leopoldo Cardona de Bergerac.
És autor de composicions de música simfònica i vocal, de cambra, de ballet (El caballo de Atila, conegut també com a Quo Vadis) i per al cinema. Col·laborà amb el diari Panamá-América (1960-63) i és autor d'algunes obres teòriques, com Visualized Music Fundamentals (1974) o Rhythm Fundamentals (1980).