Segon fill i successor de Ferran III, tendí a ampliar, en detriment de Turquia, els dominis patrimonials a l’àrea danubiana, per tal de compensar la pèrdua d’autoritat a Alemanya derivada dels tractats de Westfàlia i mantenir un lloc preeminent dins el concert europeu, lloc que li negava la França de Lluís XIV. En la lluita amb l’imperi Otomà, després de la derrota del formidable exèrcit turc que el 1683 assetjà Viena Leopold I pogué ocupar la plana hongaresa i Transsilvània. Intervingué, també, en els conflictes suscitats per Lluís XIV, contra el qual promogué l’Aliança de la Haia, la Lliga d’Augsburg, etc., bé que el 1688 signà amb Lluís XIV un pacte de repartiment de la corona de Carles II de Castella. L’enfrontament amb França culminà en la guerra de Successió, durant la qual sostingué les pretensions del seu secundogènit, l’arxiduc Carles, a la corona hispànica.