Segon fill de Francesc I i de Maria Teresa, a la mort d’aquell rebé la Toscana, on, aplicant les doctrines del despotisme il·lustrat, promogué nombroses reformes, per a fer més eficient l’administració, desenvolupar l’economia (millora de la situació de la pagesia) i sotmetre l’Església a la seva autoritat (supressió de la inquisició, 1787). Designat emperador a la mort del seu germà Josep II, restablí el domini austríac al Brabant i a Lieja (1790-91) i, a fi de tenir les mans lliures per a intervenir a França, on era reina la seva germana Maria Antonieta, resolgué les diferències sorgides amb Prússia per motiu de Polònia i signà la pau de Sistova amb els turcs (1791). Subscriví la declaració de Pillnitz, però no arribà a actuar contra el govern revolucionari de París. Protegí Cimarosa.
Leopold II
© Fototeca.cat
Emperador romanogermànic, rei de Germània i d’Hongria i de Bohèmia (1790-92) i gran duc de Toscana (Leopold I: 1765-90).