Llicenciat en literatura a París (1932), fou diputat pel Senegal a l’Assemblea Constituent Francesa (1945-46) i a l’Assemblea Nacional (1946-48). Fundà (1948) el Bloc Democràtic Senegalès, convertit, després de l’autonomia, en Partit de Reagrupament Nacional, més tard en Unió Progressista Senegalesa (1956) i finalment en Partit Socialista Senegalès (1977). Creada la Federació Mali, fou president de l’Assemblea (1959), i des del 1960 president de la república independent del Senegal en trencar-se la Federació. Instaurà un règim autoritari que els anys setanta introduí mesures liberalitzadores. Intervencionista i socialitzant en economia, privilegià les relacions amb França. Malgrat les crisis i l’oposició d’importants sectors, aconseguí fer del Senegal un dels països més estables d’Àfrica. Dimití voluntàriament com a president de la república el 1980, i es traslladà a Normadia, on pràcticament visqué fins a la mort. En poesia, escriví obres de caràcter romàntic i traduí poemes tradicionals del seu país. En el seu primer recull, Chants d’ombre (1945), domina el tema de la negritud, mentre que el segon, Hosties noires, (1948), palesa la influència de la guerra. Chants pour Naëtt (1949), de caràcter amorós, Ethiopiques (1956) Nocturnes (1961) i Élégies majeures (1979) són altres obres seves, a més de diversos assaigs polítics. El 1984 es convertí en el primer africà membre de l’Académie Française. Lloat per uns com l’indiscutible modernitzador del Senegal i criticat per altres com a còmplice del neocolonialisme, la idea de negritud, creada per ell juntament amb el martiniquès Aimé Césaire, fou igualment motiu de polèmiques.