Fou publicada per primera vegada el 1602, bé que incompleta, i, més tard, entre d’altres edicions, en la general apareguda el 1623. Té com a personatge central sir John Falstaff, noble empobrit per una vida de desordre, de presència voluminosa, cínic i enredaire, que ja apareixia en les dues parts del King Henry IV. Falstaff s’acosta a dues dones casades, les senyores Ford i Page, i les cites que aquestes li donen a fi de burlar-se'n millor, la gelosia del senyor Ford i les lluites entre els pretendents d’Anne, filla de la senyora Page, motiven una acció esqueixada i alegre, de final feliç. En català, l’obra ha conegut traduccions de Josep Carner i de Josep M. de Saegarra, i una versió molt lliure d’Adrià Gual: Les alegres comediantes. Sobre aquest argument O.Nicolai compongué l’òpera Die Lustige Weiber von Windsor (1849) i Verdi, el seu Falstaff (1893).