Aplegà un nombre variat d’artistes, entre els quals cal destacar Ricard Canals, Josep Aragay, Domènec Carles, Enric Casanovas, Joan Colom, Feliu Elias, Manuel Humbert, Xavier Nogués, Iu Pasqual i Joaquim Sunyer. Isidre Nonell només hi participà en la primera exposició (1910). En fou animador, com a secretari, Francesc Pujols. Organitzà exposicions col·lectives i conferències i publicà una col·lecció de monografies titulada també “Les arts i els artistes”. El seu ideari, oposat a la imprecisió i al simbolisme modernista, era essencialment noucentista: exaltació de l’esperit mediterrani i valoració de la mesura, de l’esforç i de la continuïtat. Desaparegué el 1936.