les Bermudes

illes Bermudes, Bermuda Islands (en)

L’illa de Saint George, a les Bermudes

Rebecca Schear (CC BY 2.0)

Arxipèlag britànic de l’Atlàntic nord format per unes 360 illes i illots.

Les illes més importants són la de Bermuda o Gran Bermuda (Great Bermuda o Main Island) i les de Saint George, Ireland, Watford, Somerset i Gate. L’arxipèlag és d’origen coral·lí; format sobre una base de roques d’origen volcànic. El clima és subtropical oceànic, amb temperatures suaus (a l’estiu, 22,9°C; a l’hivern, 14,7°C) i pluges abundants (2.000 mm anuals). Nus de comunicacions transoceàniques: el port de Hamilton, la capital de l’arxipèlag, és el principal; des del 1948 funciona un aeroport civil de Kindley Field. Hi ha bases navals nord-americanes a Great Sound i a Castle Harbour, a la Gran Bermuda i una d’anglesa a Ireland. La població es compon de negres i mestissos en un 60% i de blancs en un 40%. La majoria és de religió protestant (amb una petita minoria catòlica) i de parla anglesa. Els principals recursos econòmics són el turisme, l’agricultura (patata, cotó, tabac, cafè, bananes, fruita i conreus d’horta que aprofiten l’aigua de la pluja), la pesca i el comerç (exporta productes d’horta i importa carn, farina i cereals). Però el turisme ha transformat l’economia tradicional, basada en l’agricultura i en la pesca. La manca d’imposts ha atret capitals estrangers, sobretot nord-americans i britànics. El sector secundari és pràcticament inexistent, i el terciari és el que genera la major part del producte global. La balança comercial és considerablement desfavorable, i les principals partides de la importació són articles de consum i de luxe, provinents en un 50% dels EUA. La moneda de curs legal és el dòlar de les Bermudes.

Descobertes el 1515 pel castellà Juan Bermúdez, les Bermudes restaren despoblades fins al principi del segle XVII. El 1609 una tempesta féu naufragar la nau anglesa de George Somers, el qual s’hi quedà i hi fundà una factoria. Foren colonitzades pels anglesos a partir de Virgínia. El 1620 hi fou creat un govern representatiu, i el 1684 es convertiren en una colònia (dependent territory) del Regne Unit amb autogovern limitat. La constitució del 1968 estableix un Executive Council (consell executiu), integrat pel cap del govern i sis ministres, que assisteix el governador, representant de la corona britànica. El parlament és bicameral: el Legislative Council, i la House of Assembly, de quaranta diputats elegits. El 1940 els EUA foren autoritzats per a establir-hi bases navals i aèries per un període de 99 anys.