Accidenten el terme el massís calcari de Pena, al sud, on hi ha, dominant el poble, l’antic castell de Pena i actual santuari marià, i la serra, igualment calcària, de Talteüll, al nord, sota la qual s’estenen una sèrie de valls dessecades que aflueixen a l’Aglí. L’agricultura (464 ha cultivades), centrada en el conreu de la vinya (vi dolç natural de les costes de l’Aglí i vi de qualitat superior de les Corberes del Rosselló), ha estat l’activitat econòmica que condicionà durant el s XIX un ràpid creixement (de 260 h el 1836 passà a 618 h el 1891). Hi ha una societat cooperativa vinícola i la important empresa Château de Jau. Tenen importància econòmica les pedreres calcàries, explotades per la Société Provençale de Travaux, que n'explota també a Talteüll i Vingrau, actualment en detriment de les de les Cases de Pena (230 obrers el 1971; 54 el 1982). També hi ha una empresa de construcció. El poble (357 h agl i 30 h diss [1982]; 60 m alt) és a banda i banda de l’Aglí; el nucli vell, a l’esquerra, és aturonat a la part interior d’un meandre al voltant de l’església parroquial; l’expansió del s XIX tingué lloc a la dreta del riu, a llarg de la carretera de Perpinyà a Carcassona; tots dos nuclis es comuniquen per un llarg pont.
les Cases de Pena
© Fototeca.cat