Té l’origen en les agrupacions musicals i teatrals universitàries de Buenos Aires, de les quals formaven part els fundadors. A partir de diverses actuacions musicals i paròdiques a mitjan dècada de 1960 (Cantata Laxatón), es consolidà un grup estable que adoptà inicialment el nom de I Musicisti. El 1967 estrenà l’espectacle I.M.Y.L.O.H. (I Musicisti y las óperas históricas), però, a causa de les desavinences entre els membres del grup, quatre dels integrants (Gerardo Masana, Daniel Rabinovich, Marcos Mundstock i Jorge Maronna) l’abandonaren i fundaren Les Luthiers, als quals s’incorporà poc després Carlos Núñez. El grup ha oscil·lat entre els set i els quatre membres i n’ha incorporat de nous, entre els quals hi ha Ernesto Acher. El 1973 morí Masana, i el 2015 Rabinovich. El 2017 formaven el grup Carlos Núñez, Marcos Mundstock, Jorge Maronna i Carlos López Puccio. El seu primer espectacle fou Les Luthiers cuentan la ópera, i l’any següent participaren en un programa de televisió. Dos anys després de publicar el primer disc, Sonamos pese a todo (1971), feren la primera de les gires internacionals, a l’Amèrica Llatina i a l’Estat espanyol, gires que en anys posteriors han estat cada cop més nombroses. Dels seus espectacles cal esmentar Blancanieves y los siete pecados capitales (1969), Querida condesa (1969), Opus pi (1971), diverses versions de Recital (1972-75), Viejos fracasos (1976), Mastropiero que nunca (1977), Les Luthiers hacen muchas gracias de nada (1979), Luthierías (1981), Por humor al arte (1983), Humor dulce hogar (1985), El reír de los cantares (1989), Bromato de armonio (1996), Todo por que rías (1999), Las obras de ayer (2002), Los Premios Mastropiero (2005), Lutherapia (2008), ¡Chist! (2011) i Gran Reserva (2017). Aquest any el grup rebé el premi Princesa de Asturias de comunicació i humanitats. Ha publicat una quinzena de discs basats en aquests espectacles.