Enquadrat sota un canemàs comú, a l’estil de les antigues col·leccions orientals (índies, sobretot, com el Mahābhārata o els Panchǎtantra), inclou narracions pròpies de la contística índia (“El mercader i el geni”), iraniana (“Qamar al-Zamān i la princesa Budūr”), de l’antic Egipte i, bé que en menor quantia, grega i hebrea (conte de Šamasp i Šansah). El reduït marc geogràfic en què es desenvolupa l’acció contrasta amb el gran nombre de personatges i esdeveniments que hi intervenen (des d’històries del rei Salomó, dels reis de l’antiga Pèrsia i Mesopotàmia o d’Alexandre el Gran fins a les protagonitzades per musulmans —Mūsà ibn Nuṣayr i diversos califes i soldans—). Així mateix, els gèneres literaris utilitzats són nombrosos i variats, com les històries de tipus fantàstic, llegendes (sovint de l’Aràbia preislàmica, com la de Hātim al-Ṭā'ī), novel·la (cas de la història de ‘Umar ibn al-Nu'mān i els seus fills), contes didàctics, humorístics (com el d’Abū-l-Ḥasan i el dorment despert), faules, etc. D’entre la temàtica pròpiament musulmana es destaquen les influències iraquianes (cicle eròtic de Ḥarūn al-Rašīd o el conte de Sindbad el marí), turques (Alí Babà) i de l’Egipte mameluc (narracions incloses als segles XII-XV). Quant a la cronologia de l’obra escrita, consta l’existència d’una part al segle IX, sota el títol de Les mil nits (xifra convencional que no pressuposa el nombre de contes inclosos i que augmentà amb el temps). La recensió més difosa de les avui conegudes, possiblement obra d’un jueu egipci islamitzat, data del segle XV. Les mil i una nits no fou apreciada per la literatura àrab fins al seu descobriment a Europa, gràcies a la traducció francesa de J.A. Galland —que correspon només a una quarta part del text original—, feta a partir d’un manuscrit àrab d’origen sirià. D’entre les nombroses traduccions existents, hi ha la castellana de V. Blasco i Ibáñez, basada en la francesa de Mardrus. Joan Vernet publicà el 1964 una traducció castellana, feta bàsicament a partir d’una edició cairota del 1906.
Manuscrit àrab que pertanyé a Antoine Galland i que fou utilitzat com a base per a la traducció de Les mil i una nits (1301-1400)
© Gallica, Bibliothèque Nationale de France
Recull de contes escrits en àrab.