Constitueix una província amb capital a Ambon. És format al N per les petites illes volcàniques de Morotai, Bacan i Obi i l’illa Halmahera, la més gran; al centre, les illes de Buru i Seram (on hi ha la màxima altitud, 3 019 m); i en direcció SE, el grup de les illes Tanimbar. El clima és càlid, i reben la influència del monsó, amb pluges superiors als 3 000 mm anuals. La vegetació és de bosc i de sabana. Durant molt de temps han estat els principals productors mundials de nou moscada i de clavell d’espècia (actualment la producció d’espècies no és tan important); té també producció cocotera i conreus d’arròs i copra a la costa. Hi ha jaciments d’estany i petroli a Seram. Islamitzades al s XV, foren disputades per portuguesos i castellans i repartides pel tractat de Tordesillas (1494), que els atorgà un gran interès econòmic i estratègic. Anys després (1529) Carles V vengué a Portugal els seus drets sobre les illes. El 1641 els holandesos eliminaren portuguesos i anglesos i annexaren l’arxipèlag a llurs colònies indonèsies, fins que, al s XVIII, la baixa del preu de les espècies i la resistència dels habitants en feren minvar l’interès. Ocupades pels anglesos entre el 1796 i el 1814, i pels japonesos entre el 1942 i el 1945, aquestes illes constituïren el 1949 la república de les Moluques del Sud, que fou ocupada pels indonesis. Això provocà una resistència contra l’annexió, que continua encara actualment, i l’exili de molts moluquesos, refugiats a Holanda.