les Planes d’Hostoles

les Planes d’Hostoles

© Fototeca.cat

Municipi de la Garrotxa, a la vall d’Hostoles.

Situació i presentació

Termeneja amb Sant Feliu de Pallerols (W i N), Sant Aniol de Finestres (E), Amer (S) i Susqueda (S i SW), aquests dos de la comarca de la Selva, i amb Rupit i Pruit (W), d’Osona, només per un petit sector. És delimitat pels cingles del Far i de la Salut, que superen el miler de metres d’altitud i separen el municipi de l’altiplà del Cabrerès al sector sud-occidental; al NE la serra de les Medes (884 m) separa el terme de la vall del Llémena; en aquesta serra hi ha l’antic volcà de Puig Rodó, i al davant, però al NW del terme, el volcà de Treiter. Aquest sector septentrional del terme és inclòs en el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

El terme comprèn la conca mitjana del Riu Brugent (al voltant del qual hi ha un corrent basàltic que el recorre en direcció NW-SE), el curs del qual forma parcialment el límit meridional amb Amer, i tota la vall de la riera de Cogolls, afluent del Riu Brugent per l’esquerra. El territori és drenat, a més, per altres rieres, afluents d’aquests cursos esmentats, com la de les Encies, la d’Avellaneda i la del Clot de les Banyes. Aquesta darrera, que corre engorjada entre la Serra Pelada i la de les Oliveres, separa el municipi dels d’Amer i de Sant Aniol de Finestres, a llevant. Excepte el fons de les dues valls, d’Hostoles i de Cogolls, el territori és muntanyós i cobert en una bona part de boscos d’alzines, roures i faigs.

El municipi va ser creat el 1872 per segregació del de Sant Feliu de Pallerols. Comprèn, a part el poble de les Planes d’Hostoles, que n’és el cap, i l’antic castell d’Hostoles, els pobles de Cogolls i les Encies, els veïnats de Sant Pere Sacosta i de Pocafarina, les colònies de Dusol i Paulí, la urbanització del Jonquer, l’indret de la Farga i l’antic castell de Puig-alder.

La vall d’Hostoles és travessada per la carretera C-63 que va d’Olot en direcció a la Selva. D’aquesta carretera en surt una altra vers les Encies i, ja al terme de Sant Aniol de Finestres, recorre la vall de Llémena i arriba a Sant Gregori (Gironès).

La població i l’economia

Les primeres dades sobre la població (planencs) corresponen al fogatjament de vers el 1380, que assenyala que a les 7 parròquies de la vall d’Hostoles, que pertanyien al terme del castell d’Hostoles, hi havia un total de 118 focs. Segons el fogatjament del 1553 l’actual municipi de les Planes d’Hostoles aplegava 76 focs repartits de la manera següent: a la parròquia de Sant Cristòfol de les Planes d’Hostoles hi havia 35 focs, a la parròquia de Sant Cristòfol de Cogolls, 20, i a la parròquia de Santa Maria de les Encies, 17, mentre que Sant Pere Sacosta només en tenia 4. A la fi del segle XVIII, en el cens de Floridablanca figuraven 403 h de les Planes, 182 de les Encies i 117 de Cogolls. Entre el 1860 i el 1900 els habitants baixaren de 1.976 a 1 654, el 1930 n’hi havia 1.589 i el 1970 la població havia pujat a 2.004 h, 1.285 dels quals vivien aglomerats al cap de municipi, les Planes d’Hostoles, i la resta en poblament disseminat, pels diferents pobles i veïnats. A partir dels anys setanta els diferents registres mostren un lleuger descens demogràfic (1.861 h el 1981, 1.803 h el 1991 i 1.745 h el 1998), si bé a principis del segle XXI hi havia una tendència a l’estabilització, amb 1.754 h el 2005.

L’agricultura, localitzada al pla del fons de les valls, es dedica, sobretot, al conreu de cereals i farratge. Té una certa importància la ramaderia, sobretot la cria de bestiar porcí, oví i boví, i l’avicultura. La indústria ocupa una part important de la població del municipi. La industrialització s’inicià a partir de l’establiment d’empreses tèxtils, com és ara Dusol, fundada el 1886 i encara en funcionament. La crisi del sector tèxtil obligà a tancar moltes empreses, com és el cas de Majem, que havia arribat a ocupar 300 treballadors. Hi ha, a més, indústria del sector de l’alimentació (destaca la casa Pirene, d’embotits, constituïda el 1963), del metall, de la fusta (la casa Isidro Arnau es dedica a la producció de mànecs de fusta per a eines des del 1885) i de la construcció. La població celebra mercat el divendres.

El poble de les Planes d’Hostoles

La casa de la vila de les Planes d’Hostoles

© Fototeca.cat

El poble de les Planes d’Hostoles (370 m d’altitud i 1.535 h el 2006) és situat a la dreta del Riu Brugent, aigua avall de l’antic castell d’Hostoles. L’església parroquial de Sant Cristòfol és documentada des del segle XII. Destruïda durant la guerra civil de 1936-39, va ser reedificada i beneïda el 1946; el seu campanar, acabat en forma de piràmide, domina tota la població. El nucli modern de poblament s’estén per la zona plana, propera a la carretera d’Olot; aigua avall del poble hi ha la urbanització del Jonquer i les antigues colònies tèxtils Majem (al lloc que hom anomena la Farga) i Dusol. Al segle XVII formava part de la batllia reial d’Hostoles.

Les festes més destacades són la festa major en honor de sant Jaume, al juliol, amb la carbassonada i el típic ball de gegants i capgrossos; aquests, creats per Josep Clarà el 1925, van ser cremats durant la guerra civil de 1936-39, i recuperats el 1982. Pel setembre té lloc la festa de la Santa Espina, amb desfilada de carrosses i una sardinada. El 1993 també es va recuperar el maniple de manaies de les Planes d’Hostoles de la processó del Divendres Sant, tradició de la qual se’n tenen records ja al començament del 1900.

Altres indrets del terme

Cogolls, les Encies i Sant Pere Sacosta

El poble de Cogolls (49 h el 2005), al sector septentrional del terme, és situat a la vall de Cogolls, drenada per la riera de Cogolls, que neix al vessant occidental de Puig Rodó, a la serra de les Medes, contrafort meridional de la serra de Finestres. La parròquia de Cogolls és dedicada a sant Cristòfol. És un edifici d’origen romànic, que ha estat molt modificat, d’una nau més dues capelles afegides formant creuer; l’absis semicircular és eixalbat i la porta, del 1753, té un porxo al davant; la torre campanar és més tardana. El lloc és documentat el 1090, data en què Ponç va fer donació al monestir de Santa Maria d’Amer d’una heretat situada en la parròquia de Sant Cristòfol de Cogolls. A Cogolls se celebra la festa major el segon cap de setmana d.

El poble de les Encies (54 h el 2005) és situat al vessant meridional de la serra de les Medes, on neix la riera de les Encies, afluent per l’esquerra del Riu Brugent. L’església parroquial, dedicada a Santa Maria, és esmentada ja el 1155. Conserva, del primitiu edifici romànic, l’absis, sobrealçat, amb arcuacions i fris de dent de serra. Fins al 1936 s’hi venerava una talla de fusta policromada de la Mare de Déu de les Encies. La festa major té lloc al setembre. Al començament del segle XVII el treballador i músic d’aquesta parròquia, Pere Torrent, àlias Pere Cofí, fou sotmès a procés i a suplici, acusat de bruixeria. El 1872, en un indret anomenat Camp Vell, prop del Jonquer, mas dintre el terme d’aquesta parròquia, es va fer una troballa de denaris romans i monedes emporitanes, algunes de les quals amb llegenda ibèrica, que testimonia que al segle III aC el numerari romà i l’emporità corria indistintament a la vall d’Hostoles. Al susdit mas del Jonquer s’ha trobat també ceràmica romana i enterraments. Al segle XVII formava part de la batllia reial d’Hostoles.

Els castells d’Hostoles i de Puig-alder

Castell d´Hostoles

© C.I.C. Moià

Les ruïnes del castell d’Hostoles són a 599 m d’altitud, a l’esquerra del Riu Brugent, aigua avall de Sant Feliu de Pallerols, just al límit municipal entre Sant Feliu de Pallerols i les Planes d’Hostoles. Es conserven encara restes de la muralla que envoltava el cim de roca on s’alça el castell, també restes de la torre mestra de planta circular, parets d’algunes dependències del castell i una magnífica cisterna de volta apuntada. Segons la documentació de l’any 1319, la capella del castell era dedicada a sant Guerau.

Relacionat amb els orígens del castell d’Hostoles trobem el castell de Puig-alder, que era situat al capdamunt de la vall de la riera de Cogolls, a la dreta de l’esmentada riera, en un cim on s’alça avui la capella de Sant Salvador, que és l’antiga capella del castell, documentada ja el 1184 (Sanctum Salvatorem de Pugadder), però la fàbrica actual és moderna. Tots dos castells servien per a defensar la frontera de ponent del comtat de Besalú. El castell de Puig-alder és esmentat el 1021 en el testament de Bernat Tallaferro. Vers la fi del segle XII era dels Hostoles, després passà als Cartellà i als Rocabertí. Generalment seguí les mateixes vicissituds històriques que el castell d’Hostoles; així, durant el segle XV va ser cedit pel rei a Francesc de Verntallat, juntament amb la vall i el castell d’Hostoles. Posteriorment aquest castell degué perdre importància estratègica perquè gairebé no apareix en la documentació.

Els veïnats, les masies i les restes arqueològiques

El veïnat (27 h el 2005) de Sant Pere Sacosta (o la Costa), a migdia del cap de municipi, formà part de la batllia reial d’Hostoles al segle XVII. L’església parroquial de Sant Pere, que és esmentada al segle XIV en el Llibre verd del capítol de Girona, esdevingué posteriorment sufragània de la parròquia de les Planes. És totalment arruïnada. Era un edifici romànic d’una sola nau; ha desaparegut l’absis i el mur de migdia. En resta el mur de ponent amb la porta primitiva tapiada, el braç nord del creuer, amb una fornícula, i una torre campanar que va ser construïda al segle XVII, època en què l’església havia estat restaurada.

Molt a prop del cap de municipi, a llevant, hi ha el veïnat de Pocafarina (98 h el 2005). L’antic volcà (749 m) de Treiter és al N del terme, prop de la masia de Treiter, a la capçalera de la riera de Cogolls, vora el límit amb Sant Feliu de Pallerols.

Dintre el terme hi ha algunes cases de pagès ben notables com la Carrera, el Llober i la ja esmentada del Jonquer, on hi ha la urbanització homònima. A part les antigues parròquies dels diferents pobles del municipi, hi ha també la capella de Sant Pelegrí de Cogolls, antic oratori abans del 1862, que gaudeix d’una bona panoràmica sobre la població de les Planes, i la capella de Santa Margarida, arruïnada, prop de la colònia tèxtil Dusol, que havia estat possessió del monestir d’Amer. La colònia té una capella dedicada a la Mare de Déu del Carme. Prop de l’antic hostal del Fang hi ha l’església, abandonada, de la Mare de Déu de Núria. De la casa pairal dels Olmera era fill fra Benet d’Olmera i Desprat, que fou abat de Banyoles (1816-31) i membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres.

L’antiguitat del poblament humà en el territori municipal ha deixat testimonis arqueològics al Clot de l’Infern, a la vora del camí que duia de Can Planelles al camí d’Amer a les Encies, on s’ha localitzat un jaciment prehistòric del període epimagdalenià, d’un gran interès. Ha proporcionat una nombrosa indústria de sílex, acompanyada de bocins de carbó i de fragments d’os. Altres jaciments prehistòrics són el de les Pedreres, la cova de l’Avellaner, a Cogolls, i el de Coma d’Infern, a les Encies. D’època romana són els jaciments de Camp Vell, a les Encies, ja esmentat, i el de la Barroca.

La història

Durant l’edat mitjana les parròquies que integren l’actual municipi formaven part del terme de l’antic castell d’Hostoles, que, esmentat el 1021, pertangué originàriament als comtes de Besalú. Foren senyors del castell, a la primeria del segle XII, els Montcada; posteriorment passà als Hostoles, als Cartellà, als Serrallonga de Cabrenys i als Rocabertí.

El 1357 les set parròquies de la vall d’Hostoles van ser venudes per Pere el Cerimoniós, que necessitava recursos per a finançar la guerra contra Castella, a Guillem Galceran de Rocabertí. El 1416 els habitants de la vall d’Hostoles s’alliberaren de la jurisdicció senyorial, però només temporalment, ja que en el període de 1445-1565 el castell d’Hostoles era de Dalmau de Rocabertí. Esclatada la guerra de la Generalitat contra Joan II, Dalmau de Rocabertí va militar en el partit joanista, però caigué presoner, i el 1469 continuava pres a Barcelona. El castell va ser fortificat pels remences. El 1471 el rei Joan II va declarar incorporats a la corona el castell i el terme d’Hostoles. Tanmateix, poc temps després d’acabada la guerra, el 1474, el sobirà concedí el castell i la vall d’Hostoles al cabdill remença Francesc de Verntallat, atorgant-li el títol de vescomte d’Hostoles. El fet equivalia, com ha assenyalat Vicens Vives, al reconeixement d’un autèntic estat remença lliure de qualsevol intromissió de la policia reial o senyorial. El 1485 els remences de l’ala radical s’apoderaren del castell d’Hostoles i hi romangueren fins l’11 de juliol de 1486, que passà a mans del rei, després d’haver estat rescatat amb la intervenció d’Andreu Espígol i de la muller de Verntallat.

La senyoria del castell pertanyia, des de mitjan segle XVI fins al XVIII, als Sarriera, barons i després comtes de Solterra; però el 1698 la vall d’Hostoles era una batllia reial que comprenia els llocs i les parròquies de Sant Feliu de Pallerols, Sant Iscle de Colltort, Sant Miquel de Pineda, Sant Cristòfol de Cogolls, Santa Maria de les Encies, Sant Cristòfol de les Planes i Sant Pere Sacosta.