Segons la tradició la Mare de Déu s’aparegué el 1190 a Joan Amorós, pagès de Sidamon, que tornava del molí de Balaguer, i l’ajudà a sortir, amb la mula, d’un terreny pantanós proper de Bellvís. El nom, segons la tradició, prové de les cordes que lligaven la càrrega del pagès, que s’uniren miraculosament després de tallades. El culte es constata des del s XIV. El 1592 s’hi establí una comunitat de trinitaris, que tingueren cura del santuari. El 1510 hi acudien el dimarts de Pasqua una vintena de parròquies veïnes en processó. Tenia una confraria, creada pel papa Urbà VIII el 1641. Hi ha alguns llibrets en català del s XVII i començament del XVIII que expliquen l’aparició històrica del santuari, de Nicolau Ferrer i Sauret i dels trinitaris Lambert Domínguez i Josep Manuel Torrentó, i una Comèdia de la Mare de Déu de les Sogues, de Josep Roig, manuscrita. La imatge és d’alabastre, gòtica. L’aplec se celebra el 6 d’octubre.