letargia

f
Zoologia

Estat d’inactivitat pel qual passen determinats animals quan les condicions del medi ambient són desfavorables.

Rep el nom d'hibernació o d'estivació, segons que coincideixi amb els mesos freds o amb els càlids. En els animals peciloterms la letargia és un fenomen provocat per l’assoliment de temperatures extremes, que podrien ocasionar la paralització total de les activitats vitals de l’animal i, en conseqüència, la mort. Això obliga els animals a cercar un refugi en el qual puguin preservar-se de les condicions extremes del medi i submergir-se en un estat de sopor. La letargia es caracteritza per la reducció al mínim del metabolisme, de la temperatura corporal, del ritme respiratori i cardíac, de la producció d’enzims, etc. Durant la letargia l’animal viu de les reserves acumulades durant l’època favorable i, en el cas dels animals homeoterms, poden despertar-se quan aquestes s’acaben.