És dividida en tres varietats dialectals: l’oriental (augszemnieku), el central (vidus), que és la base de la llengua literària, i l’occidental (tamnieku) Més evolucionat que el lituà, tant en l’aspecte fonètic com en el morfològic, té sis casos i un sistema verbal complex. El primer text escrit en letó és un catecisme catòlic del 1585. El 1922 el sistema ortogràfic, d’origen alemany, amb caràcters gòtics, fou substituït pels caràcters llatins, amb alguns signes diacrítics.
m
Lingüística i sociolingüística