Deixeble de Bohr, fou professor a les universitats de Khàrkov i Moscou. Després d’un accident que el deixà invàlid, s’incorporà al centre d’investigacions de Dubna. Féu estudis fonamentals sobre ferromagnetisme, baixes temperatures (heli líquid) i física nuclear. Desenvolupà la teoria einsteiniana del camp unificat, i és autor, amb E. M. Lifšic, d’un monumental tractat de física teòrica en nou volums. El 1962 rebé els premis Lenin i Nobel de física.