Costum del judaisme i d’alguns pobles orientals de l’antiguitat consistent en el fet que el germà d’un difunt prengués per muller la seva vídua si aquest no havia deixat descendents mascles.
Així, el primer fill de la unió del germà amb la vídua era considerat, a tots els efectes, fill del difunt. Aquesta institució tenia per objecte d’evitar que la vídua restés sense recursos i d’assegurar la nissaga.