A vint-i-cinc anys deixà el seu poble i es dedicà a vagabundejar per tota la Xina. El 742, per recomanació de Wu Yu, fou cridat a la cort com a poeta cortesà, i hi romangué tres anys. Tornà, però, a la seva vida vagarívola, i el 757 entrà al servei de príncep Lin; posteriorment fou bandejat de la cort. Una llegenda diu que morí ofegat en intentar d’abraçar la lluna reflectida en un riu.
La seva poesia, de to hedonista, no se sotmet a les regles mètriques, i canta amb gran llibertat el vi, l’amistat i la fugida del temps. Es conserven també alguns escrits en prosa i diverses cartes.