libació

f
Religió

Acte ritual que consisteix a vessar, damunt un altar, a terra o sobre la víctima d’un sacrifici, vi, mel, llet o algun altre líquid en honor de la divinitat.

Els romans vessaven vi damunt el cap de la víctima abans del sacrifici i, en els banquets, libaven amb vi, llet i aigua, invocant els déus. També solien celebrar libacions solemnes, de caràcter funerari, nou dies després de l’enterrament del difunt.