Fou habitada des de l’antiguitat, però els primers testimonis històrics parlen de la seva conquesta pels exèrcits de Cir (546 aC). Unida a Pèrsia, conservà una certa autonomia, fins que fou subjugada per Alexandre. Durant el període que seguí la mort d’aquest, la regió s’hel·lenitzà i gaudí d’una certa llibertat, sobretot en època romana. Al s III aC, seguint el model de les confederacions gregues, fou organitzada una confederació lícia, que es mantingué i que contribuí al desenvolupament de diverses ciutats: Xantos, Pàtara, etc. L’emperador Claudi la constituí província, juntament amb la Pamfília (43), i Adrià la declarà província senatòria el 135.