Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona (1959), en Dret (1960) i en Periodisme per la Universitat de Barcelona (1961), l’any 1991 obtingué el doctorat en Filosofia per la Universiat Autònoma de Madrid. Exerceix l’advocacia en els vessants polític, laboral i matrimonial. Des de la fi dels anys seixanta mantingué una intensa activitat de publicista, organitzadora i activista de la causa feminista.
Entre d’altres, el 1969 presidí la secció de drets de la dona de la junta directiva de l’Associació d’Amics de Nacions Unides de Barcelona i participà en en la pimera Assemblea sobre drets de la dona a l’Estat espanyol (1975), en les Jornades Catalanes de la Dona (1976) i aquest any fundà el Col·lectiu Feminista de Barcelona i la revista Vindicación Feminista, a partir de la qual creà també una editorial dedicada a aquest tema.
L’any següent creà a Barcelona l’Organitzación Feminista Revolucionaria, i l’any 1979 el Partido Feminista de España, legalitzat el 1981, que presideix. Fundadora de la Federación de Clubes Vindicación Feminista 1988, participà aquest mateix any en la creació del lobby de dones de la CEE.
Ha impartit cursos i conferències arreu del món sobre aquesta temàtica. Col·laboradora habitual de la premsa periòdica a l’Estat espanyol, entre els seus assaigs que han obtingut més projecció hom pot esmentar: Mujer y sociedad. Análisis de un fenómeno reaccionario (1969), La razon feminista (2 volums, 1981, 1982), El varón español a la búsqueda de su identidad (1984),Violencia contra la mujer (1991), Mujer y poder político (1992), a més de novel·les (Rupturas, 1985; Clara, 1993; Una mujer de nuestro tiempo, 2009) i obres de teatre (Dones i Catalunya, 1983, muntatge dirigit per Ricard Salvat; Parid, parid, malditas, 1983; Tres idiotas españolas,1987; Ellas y sus sombras, 1995).