lígur

f
m
Història

Individu d’un antic poble de la costa mediterrània establert a la part sud-oriental de la Gàl·lia Cisalpina, entre les actuals ciutats de Marsella i La Spezia.

Poble ensems de muntanyencs i mariners, establí colònies a la península Ibèrica i a Còrsega. Els lígurs foren sotmesos pels romans, després de llargues guerres, que començaren el 237 aC i no acabaren fins a l’època d’August (14 aC). El 336 dC la part meridional de llur territori fou incorporada a la província romana dels Alpes Cottiae, i la part septentrional, unida a l’Emília, formà la província de Ligúria, la capital de la qual fou Mediolanum (Milà).