Els limfòcits representen el 24-40% de la fórmula leucocitària. Mesuren entre les 10 i les 12 μ de diàmetre, però n'hi ha que superen les 20 μ. Hom distingeix dues menes de limfòcits segons l’activitat funcional que presenten in vivo i in vitro, els antígens de la seva superfície cel·lular i l’òrgan que els produeix. Els limfòcits B són originats en la bossa de Fabrici dels ocells i en la medul·la òssia dels mamífers i sense passar pel tim. Tenen un paper preponderant en la immunitat humoral, de manera que després d’ésser estimulats per determinats antígens, augmenten de volum i molts d’ells es transformen en cèl·lules plasmàtiques productores d’immunoglobulines o d’anticossos que lliuren a la sang (per tant, l’anticòs que secreten és específic de l’antigen que ha desencadenat la resposta immunitària). Els limfòcits T són originats en el tim i hom en coneix algunes subpoblacions: els limfòcits col·laboradors, que estimulen la formació de limfòcits B productors d’anticossos; els limfòcits citotòxics o destructors, que lisen les cèl·lules estranyes a l’organisme o virus mitjançant la identificació de l’antigen incorporat a la membrana plasmàtica de la cèl·lula infectada, la qual és destruïda. Aquests limfòcits, anomenats també ‘cèl·lules assassines’, són la causa del rebuig dels òrgans trasplantats. D’altra banda els limfòcits supressors inhibeixen la formació de limfòcits B productors d’anticossos.
m
Anatomia animal