límit d’Oppenheimer

m
Astronomia

Massa límit que pot ésser suportada per la pressió de degeneració dels neutrons, que correspon a la massa màxima que pot tenir un estel de neutrons.

Fou calculada per primera vegada el 1939 per R. Oppenheimer i G.M. Volkoff sobre la base d’un treball previ de R. Tolman. Actualment s’estima en unes 3 masses solars, la qual cosa significa que un estel de neutrons amb una massa superior no pot evitar el col·lapse gravitatori i esdevé un forat negre.