Els estats d’un sòl cohesiu de més a menys contingut d’humitat són: líquid viscós, sòlid plàstic, sòlid tou o semisòlid i sòlid rígid. Els límits d’Atterberg entre els quatre estats són: límit líquid —entre el líquid i el sòlid plàstic—, límit plàstic —entre sòlid plàstic i sòlid tou— i límit de retracció —entre sòlid tou i sòlid rígid—. Malgrat que la definició d’aquests límits és arbitrària, són de gran utilitat gràcies a l’experiència acumulada. Els assaigs de determinació dels límits d’Atterberg, principalment els dels límits líquid i plàstic, formen part dels anomenats assaigs d’identificació de sòls, juntament amb els assaigs granulomètrics. Caracteritzen el comportament de les partícules més fines que passen a través del tamís de 0,46 mm. Per a la determinació del límit líquid s’empra l’anomenada cullera de Casagrande. Per a determinar el límit plàstic es fan rodar amb la mà, damunt de paper de filtre dur, cilindres d’uns tres milímetres de diàmetre, moldejats manualment, fins que, a mesura que el sòl va perdent aigua, que s’absorbeix en el paper de filtre, es comença a engrunar. El contingut d’humitat en aquest estat es defineix com el límit plàstic.
m
pl
Construcció i obres públiques