S'inicià el 1987 als Estats Units amb la publicació de dues obres fonamentals: Women, Fire and Dangerous Things, de George Lakoff, i Foundations of Cognitive Grammar: Theoretical Prerequisites, de Ronald Langacker, autors vinculats anteriorment al generativisme i considerats els fundadors del paradigma; se'n troben precedents, però, en obres del final dels anys setanta i principi dels vuitanta. Els darrers anys s’ha desenvolupat també a Europa, especialment a Alemanya, Bèlgica i Holanda. Aquesta disciplina nova i diferenciada pren en consideració les relacions entre pensament i llenguatge, i parteix del principi que les categories lingüístiques no són autònomes respecte de l’organització conceptual general i dels mecanismes de processament. Els seus principis fonamentals són: la naturalesa cognitiva i simbòlica del llenguatge; la interrelació de la semàntica i la pragmàtica; la relació entre els components de la gramàtica, i el caràcter difús i dinàmic del llenguatge. La funció, el significat i l’ús són els seus focus principals d’atenció. Es proposa constituir un marc metodològic que faciliti la descripció integrada dels diferents aspectes que constitueixen el llenguatge i, alhora, caracteritzar estructures determinant-ne el grau de prototipitat i la fixació cognitiva. Les principals teories generals que s’hi han desenvolupat són la teoria de prototips, la semàntica cognitiva i la teoria de la metàfora. Des del 1989 se celebra bianualment el congrés de l’Associació Internacional de Lingüística Cognitiva, i des del 1990 s’edita la revista Cognitive Linguistics. Als Països Catalans, autors com M.Josep Cuenca, Joseph Hilferty i M.Teresa Cabré, entre d’altres, han publicat estudis en el marc d’aquest paradigma.
f
Lingüística i sociolingüística