El nom d’asimètric és perquè la velocitat de transferència de dades al bucle d’abonat no és la mateixa segons si l’enllaç és ascendent (de l’abonat cap a la central telefònica local) o descendent, essent més baixa per a l’enllaç ascendent, ja que normalment aquest enllaç fa més funcions de demanda d’informació que de subministrament. Segons les modalitats de l’ADSL, les velocitats comercials poden estar entre 128 kbit/s i 2 000 kbit/s a l’Estat espanyol, encara que la norma de l’ADSL permet fins a 8 000 kbit/s. La tecnologia que suporta l’ADSL es denomina DMT (Discrete Multi Tone), i permet dividir una amplada de banda d’1 MHz en 256 subbandes de 4 kHz, cadascuna de les quals es modula en QAM (modulació). Segons la disponibilitat i el nivell de soroll de cada banda, es decideix o no el seu ús, adaptant-se les dades a les subbandes que en cada moment es puguin mantenir actives. L’ADSL s’estrenà a l’Estat espanyol l’any 1999 i, Telefónica, adoptà aquesta tecnologia com el sistema d’accés habitual a internet per als usuaris residencials, i de forma progressiva incorporà els mòdems ADSL en gairebé totes les seves centraletes, abastant més del 90% de les línies fixes. Al febrer del 2005 a l’Estat espanyol hi havia un total de 2,7 milions de línies actives, i eren ofertes per la majoria d’operadors.
f