Militant polític actiu, fou membre del POUM. Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França, posteriorment residí a Luxemburg i Alemanya, fins que passà a Amèrica. El 1946 anà al Brasil, però el mateix any es traslladà a Veneçuela, on fixà la seva residència definitivament. Hi fundà la Librería Politècnica (1958) i fou, també, fundador de l’editorial Nueva Cádiz. Coneixedor de l’esperanto, en fou un promotor actiu en aquest país i, el 1946, primer secretari de l’Agrupació Esperantista. Exercí de profesor de l’esperanto a la Universitat Catòlica de Veneçuela. Explorador afeccionat, descobrí, juntament amb el Dr. Jesús Mata Gregorio, les restes de Nueva Cádiz, considerada la primera ciutat fundada a Veneçuela. Cal esmentar la redacció d’un diccionari, signat amb pseudònim, sobre l’argot popular de Caracas.
El seu fill Carles Ulises Moulines i Castellví (Caracas, 1946), filòsof de la ciència, fou professor a la Universitat Autònoma de Mèxic, catedràtic a la Universitat de Bielefeld (Alemanya) i director de l’Institut de Teoria de la Ciència i Estadística a la Universitat de Munic.